Tema 74

Aquest tema aborda l'estudi integrat del cos humà com a sistema que es manté sa i dels processos que l'alteren. Reuneix, al voltant de l'eix de la salut, les grans funcions vitals —nutrició, reproducció i relació—, la dimensió psíquica del benestar i els reptes sanitaris de les societats contemporànies. Es tracta d'un contingut eminentment biològic i de forta projecció social, la finalitat última del qual no és només descriure com funciona l' organisme, sinó promoure decisions responsables sobre la pròpia salut.

El seu lloc en el currículum és transversal: l'educació per a la salut és un dels eixos de la matèria de Biologia i Geologia en l'ESO i un element present en totes les etapes, alineat amb l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 3 (salut i benestar). El fil conductor que recorre tots els epígrafs és la idea d' homeòstasi: el manteniment del medi intern en condicions estables, concepte encunyat per Claude Bernard en el segle XIX i formalitzat per Walter B. Cannon en el XX. La salut pot entendre's, en clau fisiològica, com la capacitat de l'organisme per a conservar aqueix equilibri dinàmic.

1. La salut i la malaltia

La definició de referència és la de l'Organització Mundial de la Salut (1948): la salut és "un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l'absència d'afeccions o malalties". Enfront d'una concepció negativa (salut = no estar malalt), aquesta definició introdueix una visió positiva, integral i dinàmica. Hui es prefereix parlar d'un continu salut-malaltia en el qual cada persona se situa segons múltiples factors.

La malaltia és una alteració del funcionament normal de l'organisme que compromet l'homeòstasi. Es manifesta a través de signes (objectius i mesurables, com la febre) i símptomes (subjectius, com el dolor). Segons el seu origen es distingeixen:

• Malalties infeccioses o transmissibles, causades per agents patògens: bacteris, virus, fongs, protozous, cucs paràsits i prions. La teoria germinal de Louis Pasteur i els postulats de Robert Koch van establir el vincle causal entre microorganismes i malaltia.
• Malalties no infeccioses o no transmissibles: genètiques i congènites, degeneratives, carencials, tumorals, endocrinometabòliques, cardiovasculars i mentals.

Els determinants de la salut, segons el model de Lalonde, s'agrupen en quatre grans blocs: la biologia humana (genètica), el medi ambient, l'estil de vida —el de major pes modificable— i el sistema sanitari.

L'organisme disposa de defenses enfront dels patògens. La immunitat innata (barreres com la pell, la resposta inflamatòria, els fagòcits) és inespecífica i ràpida; la immunitat adaptativa, mediada per limfòcits B i T, és específica i genera memòria immunològica, base de les vacunes (Jenner, Pasteur). La prevenció s'organitza en tres nivells: primària (evitar l' aparició: vacunació, hàbits saludables), secundària (diagnòstic precoç: cribratges) i terciària (limitar seqüeles i rehabilitar).

2. La nutrició i l'alimentació humanes

Convé distingir amb rigor dos conceptes que l'alumnat sol confondre. L' alimentació és un acte voluntari i conscient: triar, adquirir i ingerir els aliments. La nutrició és el conjunt de processos involuntaris pels quals l'organisme transforma, absorbeix i utilitza els nutrients per a obtenir matèria i energia. S'educa l'alimentació; la nutrició és fisiologia.

Els nutrients es classifiquen en:

• Macronutrients: glúcids (funció energètica immediata), lípids (reserva energètica i estructural) i proteïnes (funció plàstica i reguladora).
• Micronutrients: vitamines i sals minerals, reguladors sense valor energètic.
• Aigua i fibra, imprescindibles encara que no aporten energia metabolitzable.

L'aportació energètica dels principis immediats (factors d'Atwater) és:

$$\text{glúcids, proteïnes} \approx 4\ \mathrm{kcal/g}, \qquad \text{lípids} \approx 9\ \mathrm{kcal/g}, \qquad \text{alcohol} \approx 7\ \mathrm{kcal/g}$$

L'energia s'obté, en última instància, de l'oxidació cel·lular dels nutrients. La combustió de la glucosa en la respiració aeròbica resumeix el procés:

$$\mathrm{C_6H_{12}O_6} + 6\,\mathrm{O_2} \longrightarrow 6\,\mathrm{CO_2} + 6\,\mathrm{H_2O} \qquad (\Delta H \approx -2870\ \mathrm{kJ/mol})$$

Una alimentació saludable exigeix un balanç energètic equilibrat entre l' energia ingerida i la despesa energètica total, suma del metabolisme basal, l'activitat física i l'efecte termogènic dels aliments:

$$E_{\text{ingerida}} = E_{\text{gastada}} \;\Rightarrow\; \text{pes estable}$$

Un indicador antropomètric d'ús estès és l'índex de massa corporal:

$$\mathrm{IMC} = \frac{m}{h^{2}} \quad \left(\mathrm{kg/m^{2}}\right)$$

amb valors de referència orientatius: normopès entre $18{,}5$ i $24{,}9$, sobrepès entre $25$ i $29{,}9$ i obesitat a partir de $30$. És una estimació poblacional que no distingeix massa grassa de massa muscular.

L'aparell digestiu realitza la ingestió, la digestió (mecànica i química, amb enzims), l'absorció de nutrients —principalment en l' intestí prim— i l'egestió de residus. Una dieta equilibrada, com la dieta mediterrània, distribueix l'energia diària de forma aproximada en un 50-60 % de glúcids, un 30 % de lípids i un 12-15 % de proteïnes. Els trastorns per desequilibri inclouen l'obesitat, la desnutrició i els trastorns de la conducta alimentària (anorèxia i bulímia nervioses), de creixent rellevància en l'adolescència.

3. La reproducció i la sexualitat humanes

La reproducció humana és sexual, amb fecundació interna i desenvolupament vivípar. L'aparell reproductor masculí produeix espermatozoides en els testicles (espermatogènesi) i l'hormona testosterona; el femení produeix òvuls en els ovaris (ovogènesi) i les hormones estrògens i progesterona. Ambdós gàmetes són haploides ($n = 23$ cromosomes), fruit de la meiosi, i en unir-se restauren la dotació diploide ($2n = 46$).

El cicle menstrual, d'uns 28 dies, està regulat per l'eix hipotàlem-hipòfisi-ovari mitjançant retroalimentació hormonal. Comprèn:

• Fase fol·licular: la FSH estimula la maduració d'un fol·licle, que segrega estrògens i engrossa l'endometri.
• Ovulació: un pic de LH allibera l'òvul cap a la trompa (cap al dia 14).
• Fase lútia: el cos luti segrega progesterona, que prepara l' endometri. Si no hi ha fecundació, degenera i sobrevé la menstruació.

Després de la fecundació en la trompa es forma el zigot, que es divideix, anida en l'úter i desenvolupa l'embrió i després el fetus durant la gestació (unes 40 setmanes), sostinguda per la placenta, fins al part.

La sexualitat transcendeix la reproducció: integra dimensions biològica, afectiva, psicològica i social, i forma part del desenvolupament saludable de la persona al llarg de tota la vida. La salut sexual i reproductiva inclou el coneixement dels mètodes anticonceptius —de barrera (preservatiu), hormonals (píndola), dispositius (DIU), quirúrgics i naturals— i la prevenció de les infeccions de transmissió sexual (ITS), entre elles la causada pel VIH. És essencial subratllar que només els mètodes de barrera prevenen simultàniament l'embaràs i les ITS.

4. La relació i la coordinació humana

La funció de relació permet a l'organisme percebre els canvis del medi (estímuls), processar la informació i elaborar respostes adequades, mantenint així l'homeòstasi. Intervenen tres elements: receptors sensorials, centres de coordinació i efectors (músculs i glàndules).

La coordinació corre a càrrec de dos sistemes complementaris:

• Sistema nerviós: resposta ràpida, breu i precisa, mitjançant senyals elèctrics i químics. La seua unitat funcional és la neurona, la individualitat de la qual va establir Santiago Ramón y Cajal (doctrina de la neurona, Nobel 1906). La informació viatja com a impuls nerviós (potencial d'acció) i es transmet entre neurones en la sinapsi mitjançant neurotransmissors. S'organitza en sistema nerviós central (encèfal i medul·la espinal) i perifèric (nervis), amb divisions somàtica i autònoma (simpàtica i parasimpàtica). L'acte reflex és la resposta involuntària més simple, mediada per la medul·la.
• Sistema endocrí: resposta lenta, duradora i generalitzada, mitjançant hormones abocades a la sang per les glàndules (hipòfisi, tiroide, paratiroides, pàncrees, suprarenals, gònades). La seua regulació es basa típicament en la retroalimentació negativa: quan el nivell d'una hormona és suficient, s'inhibeix la seua producció, com ocorre en el control de la glucèmia per la insulina i el glucagó.

Ambdós sistemes s'integren en l'eix hipotàlem-hipofisari, on el sistema nerviós governa l'endocrí, i actuen de forma coordinada per a sostenir l' equilibri intern enfront d'estímuls interns i externs.

5. La salut mental

La salut mental és, segons l'OMS, un estat de benestar que permet a la persona afrontar l'estrès de la vida, desenvolupar les seues capacitats, aprendre, treballar i contribuir a la comunitat. No és la mera absència de trastorns: forma part integral de la salut, en coherència amb la definició global de 1948.

Els trastorns mentals més freqüents són els d'ansietat i la depressió, seguits dels trastorns de la conducta alimentària, les addiccions (amb i sense substància, inclosa la dependència de pantalles), i quadres greus com l'esquizofrènia o el trastorn bipolar. El seu origen és biopsicosocial: intervenen factors genètics i neuroquímics (per exemple, desequilibris de neurotransmissors com la serotonina), psicològics i socials (estrès, aïllament, pressió acadèmica o social).

L'adolescència és una etapa especialment sensible, en la qual es manifesten molts trastorns per primera vegada. Per això resulta clau promoure la detecció primerenca, les estratègies de gestió de l'estrès, el suport social i, sobretot, la desestigmatització: demanar ajuda no és un signe de debilitat, i els trastorns mentals, com els físics, poden prevenir-se i tractar-se.

6. Els principals problemes sanitaris de la societat actual

Les societats desenvolupades han viscut una transició epidemiològica: el pes de les malalties infeccioses com a principal causa de mort ha donat pas al predomini de les malalties cròniques no transmissibles (MCNT). Els grans reptes sanitaris actuals són:

• Malalties cardiovasculars (infart, ictus): primera causa de mortalitat a escala mundial.
• Càncer: segona gran causa, amb fort component ambiental i d'estil de vida.
• Diabetis tipus 2 i obesitat, estretament lligades al sedentarisme i a l' alimentació, fins al punt de parlar-se de "globesitat".
• Malalties respiratòries cròniques, associades al tabac i a la contaminació.
• Trastorns de salut mental i addiccions, en augment sostingut.

Al costat d'elles persisteixen i reapareixen amenaces infeccioses: les pandèmies (com la de COVID-19), la resistència als antibiòtics —agreujada pel seu ús inadequat, amb l'advertència que els antibiòtics no actuen contra els virus— i les malalties emergents. A això se sumen l'envelliment poblacional, la pressió sobre els sistemes sanitaris i les desigualtats en salut entre territoris i grups socials.

La majoria d'aquestes patologies comparteixen factors de risc modificables: tabaquisme, consum d'alcohol, sedentarisme, dieta inadequada i estrès crònic. Aquesta constatació desplaça el focus des de la curació cap a la prevenció i la promoció d'hàbits saludables.

7. Els estils de vida saludables

Un estil de vida saludable és el conjunt d'hàbits i comportaments que, sostinguts en el temps, protegeixen la salut i prevenen la malaltia. Atès que actuen sobre els factors de risc modificables, constitueixen l'eina preventiva més poderosa i accessible. Els seus pilars són:

• Alimentació equilibrada i variada, amb predomini d'aliments frescos, fruites, verdures i llegums, i limitació de sucres lliures, sal i greixos saturats (model de la dieta mediterrània).
• Activitat física regular: l'OMS recomana per a adults almenys 150-300 minuts setmanals d'activitat aeròbica moderada, i en la infància i adolescència una mitjana de 60 minuts diaris.
• Descans i son suficients, amb una adequada higiene del son.
• Evitar el consum de tabac, alcohol i altres drogues.
• Gestió de l'estrès i cultiu de les relacions socials, factors protectors de la salut mental.
• Higiene i salut sexual responsables.
• Prevenció: vacunació al dia, revisions i participació en programes de cribratge.

La finalitat educativa és que l'alumnat no memoritze una llista de normes, sinó que desenvolupe autonomia i esperit crític per a prendre decisions informades sobre el seu propi cos i el seu benestar al llarg de la vida.

Aplicació didàctica

En el currículum LOMLOE (Real Decreto 217/2022), els continguts d'aquest tema s'articulen en l'ESO principalment a través de la matèria de Biologia i Geologia, i l'educació per a la salut figura com a eix transversal i element present en el conjunt de les etapes. Es connecta de forma natural amb l'ODS 3 (salut i benestar) i amb el desenvolupament de la competència STEM, la competència ciutadana i la competència personal, social i d'aprendre a aprendre. Els sabers es presten a situacions d'aprenentatge ancorades en contextos quotidians —etiquetatge d'aliments, disseny de menús, prevenció d' addiccions, campanyes de salut— que exigeixen indagar, argumentar amb dades i justificar decisions.

Convé anticipar les idees prèvies i errors freqüents: confondre alimentació amb nutrició; creure que tots els microorganismes són perjudicials (ignorant la microbiota beneficiosa); pensar que els antibiòtics curen les infeccions víriques; assumir que un producte "natural" o "detox" és per això saludable; o identificar la malaltia mental amb debilitat de caràcter. El treball amb dades reals, l'anàlisi crítica de la publicitat i la informació sanitària, i l'enfocament competencial i afectiu —especialment en salut mental i sexualitat— resulten més eficaços que la mera transmissió de continguts. És imprescindible tractar aquests temes amb rigor científic, respecte i llenguatge inclusiu, evitant qualsevol judici moral.

Conclusió

El tema integra, sota el concepte unificador d'homeòstasi, les funcions de nutrició, reproducció i relació, juntament amb la salut mental i la lectura sanitària de la societat actual. La salut s'entén hui com un estat positiu, integral i dinàmic —físic, mental i social— sostingut pel equilibri del medi intern i fortament condicionat per l'estil de vida. D'ací que l'objectiu educatiu prioritari no siga només comprendre com funciona l'organisme, sinó capacitar l'alumnat per a cuidar-lo, adoptant hàbits saludables i decisions responsables. Enfront del predomini actual de les malalties cròniques no transmissibles, la prevenció i l'educació per a la salut es revelen com les estratègies més eficaces, situant l'escola en un lloc central de la promoció de la salut.