Supòsit 17
L'equilibri àcid-base és un dels nuclis conceptuals de la Química de Batxillerat i un contingut recurrent en les proves pràctiques. Aquest supòsit recorre, amb una mateixa família de substàncies, el càlcul de pH d'àcids i bases forts i febles, la hidròlisi d'una sal i el comportament d'una dissolució reguladora, mostrant com tots aquests casos deriven d'un únic marc: l' equilibri químic governat per la constant d'acidesa.
Enunciat
Es treballa sempre a , temperatura a la qual el producte iònic de l'aigua val . L'àcid acètic () té una constant d'acidesa . Supose's comportament ideal (les activitats s'igualen a les concentracions molars).
Es demana:
- a) El pH d'una dissolució de i el d'una dissolució de .
- b) El pH d'una dissolució d'àcid acètic i el seu grau de dissociació.
- c) El pH d'una dissolució d'acetat de sodi () , justificant-ne el caràcter.
- d) El pH d'una dissolució reguladora que conté àcid acètic i acetat de sodi, tots dos a , i el pH després d'afegir de a un litre d'aquesta dissolució. Comparar amb l'efecte sobre aigua pura.
Resolució
a) Àcid i base forts
Un àcid fort es dissocia per complet, així que la concentració d'ions hidroni coincideix amb la de l'àcid:
Per a la base forta, , d'on i, usant :
b) Àcid feble
L'acètic es dissocia parcialment: . Anomenant la concentració dissociada, . Com que l'àcid és feble, i s'aproxima :
El grau de dissociació és , és a dir, un . En ser molt menor que el , l'aproximació queda justificada.
c) Hidròlisi d'una sal
L'acetat de sodi és una sal d'àcid feble i base forta; en dissolució es dissocia totalment i l'ió acetat, base conjugada de l'acètic, s'hidrolitza: . La constant que regeix el procés és la de basicitat:
La dissolució és bàsica, com correspon a la sal d'un àcid feble. Comprovació: i , de manera que , coherent amb el valor usat.
d) Dissolució reguladora
En coexistir l'àcid acètic (parell ) i la seua base conjugada acetat (), s'aplica l'equació de Henderson-Hasselbalch:
En afegir de a un litre, els protons reaccionen amb l'acetat, , disminuint la base i augmentant l'àcid:
Comprovació per comparació. El mateix àcid afegit a un litre d'aigua pura donaria , és a dir, : una caiguda de cinc unitats des de la neutralitat. La dissolució reguladora, en canvi, només varia unitats. Aquest contrast —cinc enfront de nou centèsimes— quantifica la capacitat amortidora del parell àcid-base conjugat.
Comentari didàctic
Aquest supòsit connecta directament amb el Tema 55 del temari (equilibris àcid-base) i amb l'estudi de les reaccions de transferència de protons. El seu valor per a l'aula resideix a mostrar que els quatre càlculs no són receptes independents, sinó aplicacions d'un mateix equilibri: la constant i la seua relació articulen tot el raonament. Convé insistir en dues idees que l'alumnat sol confondre: que una sal pot donar dissolució àcida o bàsica segons la força dels seus ions precursors, i que un àcid feble concentrat pot tenir un pH major que un àcid fort diluït. La dissolució reguladora, per últim, permet introduir de forma quantitativa la seua rellevància fisiològica i industrial, i la comparació amb l'aigua pura és una estratègia didàctica potent per a fer tangible un concepte abstracte.
supuesto-progress
Crea compte gratisResolució en PDF
Cal un correu per accedir-hi. Sense contrasenyes, sense cost. T'enviem un enllaç màgic.