oposicionesfyq.es
ES · CA

Supòsit 63

Comunitat Valenciana 2025 ·

Enunciat

Un punt material de massa MM es mou sense fregament i sota l'acció de la gravetat sobre una esfera de radi RR, secundada sense possibilitat de desplaçar-se sobre un pla horitzontal. Parteix del repòs des d'un punt infinitesimalment pròxim al més alt de l'esfera.

  • a) Mòdul de la velocitat en funció de l'altura a terra hh i de l'angle θ\theta amb la vertical (abans de deixar el contacte). (20 %)
  • b) Mòdul del moment angular. (15 %)
  • c) Angle al qual perd el contacte. (25 %)
  • d) Amb fregament, l'angle seria més gran o més xicotet? (10 %)
  • e) Distància entre el punt d'impacte al pla i el punt de contacte de l'esfera amb el pla, si R=3 mR = 3\ \mathrm{m}. (20 %)
  • f) Com canviarien c i e si la massa fóra una esfera de radi r=0,1 mr = 0{,}1\ \mathrm{m} que roda (I=25Mr2I = \tfrac{2}{5}Mr^2)? (10 %)

Problema 3

Desenganxada en θ i trajectòria parabòlica fins al terra (R = 3 m)

Esfera sobre el terra i trajectòria de la partícula

Circumferència recolzada en una línia de terra. Des del punt més alt, un arc sobre l'esfera arriba al punt de desenganxada; a partir d'ací una corba parabòlica descendeix fins al terra, lluny del punt de contacte.

θ

inici

desenganxada

contacte

impacte

paràbola

La partícula deixa l'esfera en cosθ = 2/3 (θ ≈ 48,2°), a 5 m d'altura, i cau descrivint una paràbola fins a 4,39 m del punt de contacte.

Solució

a) Velocitat

L'esfera té el centre a altura RR; el punt més alt és a 2R2R. En un angle θ\theta mesurat des de la vertical, la partícula és a altura h=R+Rcos⁡θ=R(1+cos⁡θ)h = R + R\cos\theta = R(1+\cos\theta), havent baixat Δh=2R−h=R(1−cos⁡θ)\Delta h = 2R - h = R(1-\cos\theta). Com que no hi ha fregament, es conserva l'energia:

12Mv2=Mg Δh  ⟹  v=2gR(1−cos⁡θ)=2g(2R−h)\tfrac{1}{2}Mv^2 = Mg\,\Delta h \;\Longrightarrow\; v = \sqrt{2gR(1-\cos\theta)} = \sqrt{2g(2R - h)}

b) Moment angular

Respecte al centre de l'esfera, la velocitat és tangent a la circumferència (perpendicular al radi RR), de manera que

L=MvR=MR2gR(1−cos⁡θ)L = M v R = M R\sqrt{2gR(1-\cos\theta)}

c) Angle de desenganxada

La partícula abandona la superfície quan la força normal s'anul·la. La component radial del pes és la que aporta la força centrípeta:

Mgcos⁡θ−N=Mv2R;N=0  ⟹  v2=gRcos⁡θMg\cos\theta - N = \frac{Mv^2}{R}; \qquad N = 0 \;\Longrightarrow\; v^2 = gR\cos\theta

Igualant amb v2=2gR(1−cos⁡θ)v^2 = 2gR(1-\cos\theta):

2gR(1−cos⁡θ)=gRcos⁡θ  ⟹  cos⁡θ=23  ⟹  θ=48,2∘2gR(1-\cos\theta) = gR\cos\theta \;\Longrightarrow\; \cos\theta = \tfrac{2}{3} \;\Longrightarrow\; \theta = 48{,}2^\circ

Notablement, no depèn de RR, MM ni gg.

d) Efecte del fregament

Amb fregament la partícula arriba a cada angle amb menys velocitat. La condició de desenganxada v2=gRcos⁡θv^2 = gR\cos\theta s'assoleix llavors més tard, quan θ\theta és major (i cos⁡θ\cos\theta menor): el fregament fa que la massa es mantinga enganxada a l'esfera fins a un angle major que 48,2°.

e) Punt d'impacte (R=3 mR = 3\ \mathrm{m})

En la desenganxada, amb cos⁡θ=2/3\cos\theta = 2/3 i sen θ=5/3=0,745\mathrm{sen}\,\theta = \sqrt5/3 = 0{,}745:

  • Altura: h=R(1+cos⁡θ)=3⋅53=5 mh = R(1+\cos\theta) = 3\cdot\tfrac{5}{3} = 5\ \mathrm{m}.
  • Distància horitzontal a l'eix: x0=R sen θ=2,24 mx_0 = R\,\mathrm{sen}\,\theta = 2{,}24\ \mathrm{m}.
  • Rapidesa: v=2gR(1−cos⁡θ)=2⋅9,8⋅3⋅13=4,43 m s−1v = \sqrt{2gR(1-\cos\theta)} = \sqrt{2\cdot 9{,}8\cdot 3\cdot\tfrac{1}{3}} = 4{,}43\ \mathrm{m\,s^{-1}}, dirigida θ\theta per davall de l'horitzontal: vx=vcos⁡θ=2,95v_x = v\cos\theta = 2{,}95, vy=−v sen θ=−3,30 m s−1v_y = -v\,\mathrm{sen}\,\theta = -3{,}30\ \mathrm{m\,s^{-1}}.

Tir parabòlic fins a y=0y = 0:

0=5−3,30 t−4,9 t2  ⟹  t=0,728 s,x=x0+vxt=2,24+2,95⋅0,728=4,39 m0 = 5 - 3{,}30\,t - 4{,}9\,t^2 \;\Longrightarrow\; t = 0{,}728\ \mathrm{s}, \qquad x = x_0 + v_x t = 2{,}24 + 2{,}95\cdot 0{,}728 = 4{,}39\ \mathrm{m}

Com que el punt de contacte de l'esfera és just davall del centre, la distància demanada és 4,39 m\boxed{4{,}39\ \mathrm{m}}.

f) Si la massa fóra una esfera que roda

En rodar sense lliscar, l'energia es reparteix entre translació i rotació, MgΔh=12Mv2+12Iω2=710Mv2Mg\Delta h = \tfrac{1}{2}Mv^2 + \tfrac{1}{2}I\omega^2 = \tfrac{7}{10}Mv^2, i el centre de l'esfera descriu un cercle de radi R+rR+r. La condició de desenganxada v2=g(R+r)cos⁡θv^2 = g(R+r)\cos\theta combinada amb l'energia dóna:

107(1−cos⁡θ)=cos⁡θ  ⟹  cos⁡θ=1017=0,588  ⟹  θ=54,0∘\tfrac{10}{7}(1-\cos\theta) = \cos\theta \;\Longrightarrow\; \cos\theta = \tfrac{10}{17} = 0{,}588 \;\Longrightarrow\; \theta = 54{,}0^\circ

L'angle de desenganxada augmenta (de 48,2° a 54,0°), perquè part de l'energia es «gasta» en rotació i la velocitat de translació creix més a poc a poc. Amb r=0,1 m≪Rr = 0{,}1\ \mathrm{m} \ll R l'efecte sobre l'altura i l'abast del punt e és menut (el radi efectiu passa de 3 a 3,1 m), però en desenganxar-se més tard i més avall el punt d'impacte es desplaça lleugerament; recalculant amb cos⁡θ=10/17\cos\theta = 10/17 i R+r=3,1 mR+r = 3{,}1\ \mathrm{m}, la distància resulta de l'ordre de 4,3 m4{,}3\ \mathrm{m}.

supuesto-progress

Crea compte gratis
Recursos descarregables

Resolució en PDF

Supòsit en PDF (enunciat + resolució)

Cal un correu per accedir-hi. Sense contrasenyes, sense cost. T'enviem un enllaç màgic.