oposicionesfyq.es
ES · CA

Supòsit 6

Tema 12/15/16 · Model ·

Aquest supòsit integra l'equació d'estat del gas ideal i el primer principi de la termodinàmica sobre un cicle tancat format per les tres transformacions més característiques —isòbara, isòcora i isoterma—. Permet calcular en cada tram el treball, la calor i la variació d'energia interna, i tancar amb una comprovació potent: que l'energia interna és una funció d'estat, de manera que la seua variació en un cicle complet és nul·la.

Enunciat

Una quantitat fixa de n=2,0 moln = 2{,}0\ \mathrm{mol} d'un gas ideal diatòmic (considereu aire, amb capacitats molars CV=52RC_V = \tfrac{5}{2}R i Cp=72RC_p = \tfrac{7}{2}R) descriu el cicle tancat A→B→C→AA\to B\to C\to A:

  • Estat AA: pA=1,0×105 Pap_A = 1{,}0\times 10^{5}\ \mathrm{Pa} i VA=0,050 m3V_A = 0{,}050\ \mathrm{m^3}.
  • A→BA\to B: expansió isòbara fins a VB=0,100 m3V_B = 0{,}100\ \mathrm{m^3}.
  • B→CB\to C: refredament isòcor fins a pC=0,50×105 Pap_C = 0{,}50\times 10^{5}\ \mathrm{Pa}.
  • C→AC\to A: compressió isoterma que retorna el gas a l'estat inicial.

Preneu R=8,314 J mol−1 K−1R = 8{,}314\ \mathrm{J\,mol^{-1}\,K^{-1}} i el criteri de signes ΔU=Q−W\Delta U = Q - W, on WW és el treball realitzat per el gas.

Es demana:

  • a) Aplicar l'equació d'estat per a obtenir les temperatures d'AA, BB i CC.
  • b) El treball, la calor i la variació d'energia interna en la isòbara A→BA\to B.
  • c) Les mateixes magnituds en la isòcora B→CB\to C.
  • d) Les mateixes magnituds en la isoterma C→AC\to A.
  • e) El balanç del cicle complet: comprovar que ΔU=0\Delta U = 0 i que la calor neta iguala el treball net, i estimar el rendiment.

Resolució

a) Equació d'estat i temperatures

De pV=nRTpV = nRT s'aïlla T=pV/(nR)T = pV/(nR), amb nR=2,0⋅8,314=16,628 J K−1nR = 2{,}0\cdot 8{,}314 = 16{,}628\ \mathrm{J\,K^{-1}}:

TA=1,0×105⋅0,05016,628=301 K,TB=1,0×105⋅0,10016,628=601 KT_A = \frac{1{,}0\times 10^{5}\cdot 0{,}050}{16{,}628} = 301\ \mathrm{K}, \qquad T_B = \frac{1{,}0\times 10^{5}\cdot 0{,}100}{16{,}628} = 601\ \mathrm{K} TC=0,50×105⋅0,10016,628=301 KT_C = \frac{0{,}50\times 10^{5}\cdot 0{,}100}{16{,}628} = 301\ \mathrm{K}

Que TC=TAT_C = T_A confirma que CC i AA estan sobre la mateixa isoterma, coherent amb el fet que C→AC\to A siga isoterma. Noteu a més que pAVA=pCVC=5,0×103 Jp_A V_A = p_C V_C = 5{,}0\times 10^{3}\ \mathrm{J}.

b) Isòbara A→BA\to B

A pressió constant el treball del gas és W=p ΔVW = p\,\Delta V, amb ΔV=0,100−0,050=0,050 m3\Delta V = 0{,}100 - 0{,}050 = 0{,}050\ \mathrm{m^3}:

WA→B=pA ΔV=1,0×105⋅0,050=5,0×103 JW_{A\to B} = p_A\,\Delta V = 1{,}0\times 10^{5}\cdot 0{,}050 = 5{,}0\times 10^{3}\ \mathrm{J}

Com que p ΔV=nR ΔT=5,0×103 Jp\,\Delta V = nR\,\Delta T = 5{,}0\times 10^{3}\ \mathrm{J}, la variació d'energia interna i la calor s'obtenen sense arrossegar l'arrodoniment de les temperatures:

ΔUA→B=nCV ΔT=52 nR ΔT=52⋅5,0×103=1,25×104 J\Delta U_{A\to B} = nC_V\,\Delta T = \tfrac{5}{2}\,nR\,\Delta T = \tfrac{5}{2}\cdot 5{,}0\times 10^{3} = 1{,}25\times 10^{4}\ \mathrm{J} QA→B=nCp ΔT=72 nR ΔT=72⋅5,0×103=1,75×104 JQ_{A\to B} = nC_p\,\Delta T = \tfrac{7}{2}\,nR\,\Delta T = \tfrac{7}{2}\cdot 5{,}0\times 10^{3} = 1{,}75\times 10^{4}\ \mathrm{J}

Comprovació: Q=ΔU+W=12,5+5,0=17,5 kJQ = \Delta U + W = 12{,}5 + 5{,}0 = 17{,}5\ \mathrm{kJ}, que coincideix amb QA→BQ_{A\to B}. El gas absorbeix calor, s'expandeix i s'escalfa.

c) Isòcora B→CB\to C

En no variar el volum, el gas no realitza treball: WB→C=0W_{B\to C} = 0. Ara nR ΔT=V ΔpnR\,\Delta T = V\,\Delta p, amb Δp=0,50×105−1,0×105=−0,50×105 Pa\Delta p = 0{,}50\times 10^{5} - 1{,}0\times 10^{5} = -0{,}50\times 10^{5}\ \mathrm{Pa}:

V Δp=0,100⋅(−0,50×105)=−5,0×103 JV\,\Delta p = 0{,}100\cdot(-0{,}50\times 10^{5}) = -5{,}0\times 10^{3}\ \mathrm{J} ΔUB→C=52 nR ΔT=52⋅(−5,0×103)=−1,25×104 J\Delta U_{B\to C} = \tfrac{5}{2}\,nR\,\Delta T = \tfrac{5}{2}\cdot(-5{,}0\times 10^{3}) = -1{,}25\times 10^{4}\ \mathrm{J} QB→C=ΔUB→C+WB→C=−1,25×104 JQ_{B\to C} = \Delta U_{B\to C} + W_{B\to C} = -1{,}25\times 10^{4}\ \mathrm{J}

Tota la calor cedida (12,5 kJ12{,}5\ \mathrm{kJ}) ix a costa de l'energia interna: el gas es refreda a volum constant.

d) Isoterma C→AC\to A

En un gas ideal l'energia interna només depèn de la temperatura, així que ΔUC→A=0\Delta U_{C\to A} = 0. El treball de la compressió isoterma és

WC→A=nRT ln⁡VAVC=5,0×103⋅ln⁡0,0500,100=5,0×103⋅(−0,693)=−3,47×103 JW_{C\to A} = nRT\,\ln\frac{V_A}{V_C} = 5{,}0\times 10^{3}\cdot\ln\frac{0{,}050}{0{,}100} = 5{,}0\times 10^{3}\cdot(-0{,}693) = -3{,}47\times 10^{3}\ \mathrm{J}

on s'ha usat nRT=pCVC=5,0×103 JnRT = p_C V_C = 5{,}0\times 10^{3}\ \mathrm{J}. Pel primer principi,

QC→A=ΔUC→A+WC→A=−3,47×103 JQ_{C\to A} = \Delta U_{C\to A} + W_{C\to A} = -3{,}47\times 10^{3}\ \mathrm{J}

El treball és negatiu (es comprimeix, es fa treball sobre el gas) i, com que ΔU=0\Delta U = 0, el gas cedeix al focus exactament aquesta calor.

e) Balanç del cicle i rendiment

L'energia interna és funció d'estat; sumant els tres trams:

ΔUciclo=12,5−12,5+0=0 kJ\Delta U_{\text{ciclo}} = 12{,}5 - 12{,}5 + 0 = 0\ \mathrm{kJ}

tal com exigeix que AA siga l'estat inicial i final. El treball net i la calor neta valen

Wnet=5,0+0−3,47=1,53 kJ,Qnet=17,5−12,5−3,47=1,53 kJW_{\text{net}} = 5{,}0 + 0 - 3{,}47 = 1{,}53\ \mathrm{kJ}, \qquad Q_{\text{net}} = 17{,}5 - 12{,}5 - 3{,}47 = 1{,}53\ \mathrm{kJ}

Comprovació creuada: en ser ΔUciclo=0\Delta U_{\text{ciclo}} = 0, el primer principi imposa Qnet=WnetQ_{\text{net}} = W_{\text{net}}, i ambdós coincideixen en 1,53 kJ1{,}53\ \mathrm{kJ}. El signe positiu indica que el cicle, recorregut en sentit horari en el diagrama p-Vp\text{-}V, funciona com una màquina tèrmica. El seu rendiment, prenent com a calor absorbida únicament QA→BQ_{A\to B}:

η=WnetQA→B=1,5317,5≈0,088=8,8 %\eta = \frac{W_{\text{net}}}{Q_{A\to B}} = \frac{1{,}53}{17{,}5} \approx 0{,}088 = 8{,}8\ \%

En ordre de magnitud és un rendiment modest, esperable en un cicle amb tan poca àrea tancada davant de la calor mobilitzada.

Comentari didàctic

El supòsit enllaça la teoria cineticomolecular del gas ideal (Tema 15) amb el primer principi de la termodinàmica (Tema 12) i obri la porta a l'estudi de les màquines tèrmiques i el segon principi (Tema 16). El seu major valor a l'aula és metodològic: obliga a distingir amb rigor les tres magnituds —WW, QQ i ΔU\Delta U— i a recordar que només l'última és funció d'estat, mentre que calor i treball depenen del camí. Convé explotar les relacions p ΔV=nR ΔTp\,\Delta V = nR\,\Delta T (isòbara) i V Δp=nR ΔTV\,\Delta p = nR\,\Delta T (isòcora) per a evitar l'arrossegament d'errors d'arrodoniment en les temperatures, i proposar a l'alumnat la doble comprovació del tancament del cicle (ΔU=0\Delta U = 0 i Qnet=WnetQ_{\text{net}} = W_{\text{net}}) com a estratègia d'autoavaluació. És també una ocasió natural per a assenyalar una concepció alternativa molt estesa: creure que un procés isoterm no intercanvia calor. La resolució mostra el contrari: en ser ΔU=0\Delta U = 0, tot el treball intercanviat es compensa amb calor.

supuesto-progress

Crea compte gratis
Recursos descarregables

Resolució en PDF

Supòsit en PDF (enunciat + resolució)

Cal un correu per accedir-hi. Sense contrasenyes, sense cost. T'enviem un enllaç màgic.