oposicionesfyq.es
ES · CA

Supòsit 4

Tema 6/9 · Model ·

Un supòsit de dinàmica del sòlid rígid que integra el moment d'una força, l'equació fonamental de la rotació τ=Iα\tau = I\alpha i la conservació de l'energia. El seu interès rau a mostrar que, quan la corriola té massa apreciable, les tensions als dos costats de la corda deixen de ser iguals: és precisament aquesta diferència la que proporciona el parell que fa girar la corriola.

Enunciat

Dos blocs de masses m1=4,0 kgm_1 = 4{,}0\ \mathrm{kg} i m2=2,0 kgm_2 = 2{,}0\ \mathrm{kg} estan units per una corda inextensible i de massa menyspreable que passa per una corriola. La corriola es modela com un disc homogeni de massa M=2,0 kgM = 2{,}0\ \mathrm{kg} i radi R=0,10 mR = 0{,}10\ \mathrm{m}, que gira sense fricció en el seu eix. La corda no rellisca sobre la corriola. El sistema s'allibera des del repòs. Preneu g=9,8 m s−2g = 9{,}8\ \mathrm{m\,s^{-2}}.

Es demana:

  • a) El moment d'inèrcia de la corriola respecte al seu eix de gir.
  • b) L'acceleració lineal de les masses i l'acceleració angular de la corriola.
  • c) Les tensions T1T_1 i T2T_2 en cada tram de la corda, i per què no coincideixen.
  • d) La velocitat de les masses quan m1m_1 ha descendit h=1,5 mh = 1{,}5\ \mathrm{m}. Comprovar el resultat mitjançant un balanç d'energia.

Resolució

a) Moment d'inèrcia de la corriola

Per a un disc homogeni que gira al voltant del seu eix de simetria:

I=12MR2=12⋅2,0⋅(0,10)2=0,010 kg m2I = \tfrac{1}{2}MR^2 = \tfrac{1}{2}\cdot 2{,}0\cdot (0{,}10)^2 = 0{,}010\ \mathrm{kg\,m^2}

Convé retenir la combinació I/R2=12M=1,0 kgI/R^2 = \tfrac{1}{2}M = 1{,}0\ \mathrm{kg}, que actua com una massa equivalent de la corriola en la dinàmica traslacional del sistema.

b) Acceleracions lineal i angular

Com que la corda no rellisca, tots els punts del sistema comparteixen el mateix mòdul d'acceleració lineal aa, lligat a l'acceleració angular per a=αRa = \alpha R. Escrivim la segona llei de Newton per a cada bloc (amb m1m_1 descendint) i l'equació de la rotació per a la corriola:

m1g−T1=m1a,T2−m2g=m2a,(T1−T2)R=Iαm_1 g - T_1 = m_1 a, \qquad T_2 - m_2 g = m_2 a, \qquad (T_1 - T_2)R = I\alpha

Substituint α=a/R\alpha = a/R en l'última, resulta T1−T2=I a/R2T_1 - T_2 = I\,a/R^2. Sumant les tres equacions es cancel·len les tensions:

(m1−m2)g=(m1+m2+IR2)a(m_1 - m_2)g = \left(m_1 + m_2 + \frac{I}{R^2}\right)a a=(m1−m2)g m1+m2+I/R2 =(4,0−2,0)⋅9,84,0+2,0+1,0=19,67,0=2,8 m s−2a = \frac{(m_1 - m_2)g}{\,m_1 + m_2 + I/R^2\,} = \frac{(4{,}0 - 2{,}0)\cdot 9{,}8}{4{,}0 + 2{,}0 + 1{,}0} = \frac{19{,}6}{7{,}0} = 2{,}8\ \mathrm{m\,s^{-2}} α=aR=2,80,10=28 rad s−2\alpha = \frac{a}{R} = \frac{2{,}8}{0{,}10} = 28\ \mathrm{rad\,s^{-2}}

L'acceleració és menor que la de l'Atwood ideal (aideal=3,27 m s−2a_\text{ideal} = 3{,}27\ \mathrm{m\,s^{-2}} amb corriola sense massa), com calia esperar: la inèrcia de la corriola frena el conjunt.

c) Tensions als dos costats

Aïllant cada tensió de la segona llei de Newton de cada bloc:

T1=m1(g−a)=4,0 (9,8−2,8)=28 NT_1 = m_1(g - a) = 4{,}0\,(9{,}8 - 2{,}8) = 28\ \mathrm{N} T2=m2(g+a)=2,0 (9,8+2,8)=25,2 NT_2 = m_2(g + a) = 2{,}0\,(9{,}8 + 2{,}8) = 25{,}2\ \mathrm{N}

Les tensions no coincideixen perquè la corriola té massa: la corda ha d'exercir sobre ella un parell net per a accelerar-la angularment. Aquest parell és justament el que produeixen les tensions desiguals:

(T1−T2)R=(28−25,2)⋅0,10=0,28 N m=Iα=0,010⋅28=0,28 N m(T_1 - T_2)R = (28 - 25{,}2)\cdot 0{,}10 = 0{,}28\ \mathrm{N\,m} = I\alpha = 0{,}010\cdot 28 = 0{,}28\ \mathrm{N\,m}

La coincidència confirma la coherència interna del sistema d'equacions. En el límit de corriola ideal (I→0I \to 0) recuperaríem T1=T2T_1 = T_2.

d) Velocitat després de descendir hh i balanç d'energia

Partint del repòs amb acceleració constant, apliquem v2=2ahv^2 = 2ah:

v=2ah=2⋅2,8⋅1,5=8,4=2,90 m s−1v = \sqrt{2ah} = \sqrt{2\cdot 2{,}8\cdot 1{,}5} = \sqrt{8{,}4} = 2{,}90\ \mathrm{m\,s^{-1}}

i la velocitat angular de la corriola és ω=v/R=29,0 rad s−1\omega = v/R = 29{,}0\ \mathrm{rad\,s^{-1}}.

Comprovació per balanç d'energia. No hi ha fregament, així que l'energia mecànica es conserva. En descendir m1m_1 una altura hh, m2m_2 ascendeix la mateixa hh; l'energia potencial neta alliberada es reparteix entre l'energia cinètica de translació d'ambdós blocs i la de rotació de la corriola:

(m1−m2)gh=12(m1+m2)v2+12Iω2(m_1 - m_2)gh = \tfrac{1}{2}(m_1 + m_2)v^2 + \tfrac{1}{2}I\omega^2

El primer membre val:

(m1−m2)gh=2,0⋅9,8⋅1,5=29,4 J(m_1 - m_2)gh = 2{,}0\cdot 9{,}8\cdot 1{,}5 = 29{,}4\ \mathrm{J}

I el segon, amb v2=8,4 m2 s−2v^2 = 8{,}4\ \mathrm{m^2\,s^{-2}} i ω2=840 rad2 s−2\omega^2 = 840\ \mathrm{rad^2\,s^{-2}}:

12(6,0)(8,4)+12(0,010)(840)=25,2+4,2=29,4 J\tfrac{1}{2}(6{,}0)(8{,}4) + \tfrac{1}{2}(0{,}010)(840) = 25{,}2 + 4{,}2 = 29{,}4\ \mathrm{J}

Ambdós membres coincideixen, cosa que valida els càlculs. Noteu que la corriola s'enduu 4,2 J4{,}2\ \mathrm{J} d'energia cinètica rotacional: menysprear-la hauria falsejat el balanç.

Comentari didàctic

Aquest supòsit enllaça la dinàmica de rotació del sòlid rígid (Tema 6) amb el treball i l'energia (Tema 9). El seu major valor a l'aula és corregir dues concepcions alternatives molt esteses: creure que la tensió d'una corda és la mateixa als dos costats de qualsevol corriola —cert només si la corriola no té massa— i oblidar el terme rotacional 12Iω2\tfrac{1}{2}I\omega^2 en els balanços energètics. La doble via de resolució, dinàmica i energètica, permet a l'opositor exhibir domini d'ambdós formalismes i proposar a l'alumnat la comprovació creuada com a hàbit d'autoavaluació. La introducció de la massa equivalent I/R2I/R^2 és, a més, un recurs elegant per a connectar la magnitud rotacional amb la intuïció traslacional de l'estudiant.

supuesto-progress

Crea compte gratis
Recursos descarregables

Resolució en PDF

Supòsit en PDF (enunciat + resolució)

Cal un correu per accedir-hi. Sense contrasenyes, sense cost. T'enviem un enllaç màgic.