Supòsit 39

Els supòsits de didàctica no demanen resoldre un càlcul, sinó dissenyar i justificar una intervenció d'aula. Aquest cas aborda com integrar l'enfocament Ciència-Tecnologia-Societat-Ambient (CTSA) i la perspectiva de gènere en una unitat de Física i Química: dos eixos que la LOMLOE situa al cor de l'àrea i que, sovint, es despatxen com a afegits anecdòtics al final del tema. La proposta parteix d'un contingut curricular ordinari i mostra com vertebrar-lo des d'ambdues perspectives sense renunciar al rigor conceptual.

Enunciat

Dissenye una unitat didàctica de set sessions per a 3.º d'ESO, matèria de Física i Química, sobre les reaccions químiques i els materials, que incorpore de forma vertebradora l'enfocament CTSA i la perspectiva de gènere. El centre és un institut públic d'entorn urbà; el grup és heterogeni, amb 26 alumnes i alumnes, dos d'ells amb dificultats de comprensió lectora i una alumna amb altes capacitats. Concrete les competències específiques i els sabers bàsics implicats, la metodologia i la seqüència d'activitats, els instruments d' avaluació i les mesures d'atenció a la diversitat.

Resolució

Enquadrament i pregunta vertebradora

La unitat es titula "De què està fet el que fem servir i qui ho va fer possible?" i s'organitza al voltant d'una pregunta CTSA que dóna sentit als continguts: com fabriquem i reciclem els materials sense esgotar el planeta, i qui ha construït aquest coneixement. El producte final és una campanya divulgativa —cartell més exposició oral— sobre un material quotidià (alumini, plàstics, vidre) que integre la seua química, el seu impacte ambiental i l'aportació d'alguna científica rellevant. La pregunta evita l'error habitual de reduir la perspectiva de gènere a una efemèride: el gènere es treballa com a anàlisi del caràcter col·lectiu i no neutral de la ciència, no com un cromo biogràfic.

Competències específiques i sabers bàsics (RD 217/2022)

Es prioritzen tres competències específiques de l'àrea de Física i Química:

• Dimensió social de la ciència. Reconéixer i valorar els aspectes socials, ètics, ambientals i econòmics de l'activitat científica, així com la contribució de dones i homes al seu desenvolupament, entenent-la com una empresa col·lectiva en permanent revisió.
• Sostenibilitat. Analitzar els efectes de l'activitat científico-tecnològica sobre el medi i promoure decisions orientades al desenvolupament sostenible.
• Indagació i comunicació. Aplicar les destreses del treball científic —formular preguntes, buscar i contrastar fonts, argumentar— i comunicar els resultats amb rigor.

Els sabers bàsics mobilitzats procedeixen del bloc de destreses científiques bàsiques (la ciència com a construcció col·lectiva, anàlisi crítica de fonts) i del bloc de el canvi (la reacció química, la llei de conservació de la massa i la química sostenible: fabricació i reciclatge de materials).

Seqüència didàctica i metodologia

La metodologia és un aprenentatge basat en projectes amb bastida progressiva. Set sessions:

1. Situació de partida. Anàlisi d'objectes de l'aula: de quin material estan fets? Pluja d'idees i plantejament del repte.
2. La reacció química. Reactius, productes i conservació de la massa mitjançant una experiència senzilla en balança tancada.
3. Materials i energia. Combustió i petjada de carboni. Els alumnes estimen emissions a partir d'una reacció ajustada, per exemple la del metà: $\mathrm{CH_4 + 2\,O_2 \to CO_2 + 2\,H_2O}$ i discuteixen per què la massa de $\mathrm{CO_2}$ generada supera la del combustible.
4. Cicle de vida i reciclatge. Comparació del cost energètic de produir alumini primari davant del reciclat; introducció a la química verda.
5. La ciència té autores. Taller d'indagació sobre científiques (per exemple, en cristal·lografia o catàlisi) i sobre l'efecte Matilda, el biaix històric que ha invisibilitzat les seues aportacions.
6. Elaboració del producte. Treball cooperatiu per equips sobre el material assignat.
7. Exposició i coavaluació de les campanyes.

Avaluació i instruments

L'avaluació és competencial, contínua i criterial, alineada amb els criteris d'avaluació de l'àrea:

• Rúbrica del producte final: correcció química, tractament de l'impacte ambiental, qualitat de les fonts i de la comunicació oral.
• Diari d'indagació individual, per seguir el procés i no només el resultat.
• Escala d'observació del treball cooperatiu (repartiment de tasques, escolta).
• Coavaluació entre equips amb una llista de verificació guiada.

La qualificació pondera procés (diari i observació) i producte, evitant que una única prova concentre la nota.

Atenció a la diversitat

S'apliquen els principis del Disseny Universal per a l'Aprenentatge: materials en diversos formats (text, esquema, vídeo subtitulat) per a l'alumnat amb dificultats lectores, i guions amb vocabulari clau. L'alumna amb altes capacitats assumeix un repte d'ampliació —analitzar críticament una font divulgativa o quantificar l'estalvi energètic del reciclatge— sense eixir del mateix projecte. Els agrupaments són heterogenis i amb rols rotatius.

Comentari didàctic

La fortalesa de la proposta és que l'enfocament CTSA i la perspectiva de gènere no es juxtaposen al contingut, sinó que l'articulen: la reacció química s'estudia per entendre la petjada d'un material, i la biografia científica s'aborda per comprendre que el coneixement és una construcció social travessada per biaixos. Això respon a la literalitat de la LOMLOE, que incorpora la igualtat efectiva de dones i homes com a principi i element transversal (Llei Orgànica 3/2020) i que recull la contribució de les dones a la ciència entre les competències específiques de l'àrea.

Convé ser honest sobre els riscos. Un tractament superficial —limitar-se a "anomenar" una científica l'11 de febrer— és contraproduent i pot reforçar la idea d'excepcionalitat. El disseny ho preveu en convertir l'anàlisi del biaix, com l'efecte Matilda, en objecte d'indagació avaluable, no en adorn.

La unitat és transferible: la mateixa estructura —contingut nuclear, pregunta CTSA vertebradora i anàlisi de la dimensió humana de la ciència— es trasllada amb facilitat a Física (energia i transició energètica, amb figures de la física del segle XX) o a altres cursos, ajustant el nivell dels sabers bàsics. Per a la defensa davant del tribunal, l'opositor ha de poder justificar cada decisió metodològica amb el seu ancoratge normatiu i pedagògic, que és precisament el que distingeix una programació fonamentada d'una mera llista d'activitats.