Supòsit 35

Un supòsit didàctic centrat en una aula real de Secundària: heterogènia, amb alumnat de necessitats específiques de suport educatiu (ACNEAE) i amb altes capacitats convivint en el mateix grup. El repte no és "adaptar per baix" ni "ampliar per dalt" de manera aïllada, sinó dissenyar des del principi una activitat de Física i Química accessible per a tots aplicant el Disseny Universal per a l'Aprenentatge (DUA) i les mesures d'atenció a la diversitat que arreplega la normativa LOMLOE.

Enunciat

És vosté docent de Física i Química en un grup de 3r d'ESO de 28 estudiants. La programació preveu una sessió de laboratori sobre els canvis químics, en què l'alumnat ha de reconèixer les evidències d'una reacció i verificar la conservació de la massa a partir de la reacció entre bicarbonat de sodi i vinagre. El grup és marcadament heterogeni; entre altres perfils, inclou:

• Un alumne amb TDAH (ACNEAE per dificultats d'autoregulació i atenció sostinguda).
• Una alumna amb altes capacitats intel·lectuals, que acaba les tasques molt ràpid i es desmotiva amb la repetició.
• Un alumne amb dislèxia, amb lectura lenta i fatiga davant textos llargs.
• Una alumna d'incorporació tardana al sistema educatiu, amb competència comunicativa en castellà encara en desenvolupament.

Es demana:

• a) Situar l'activitat en el currículum: competències específiques i sabers bàsics (RD 217/2022, LOMLOE) que es mobilitzen.
• b) Dissenyar la seqüència didàctica aplicant els tres principis del DUA.
• c) Concretar les mesures d'atenció a la diversitat per als perfils descrits.
• d) Plantejar l'avaluació i els instruments de recollida d'informació.

Resolució

a) Enquadrament curricular

La sessió connecta amb diverses competències específiques de la matèria en el RD 217/2022: la comprensió dels fenòmens fisicoquímics de l'entorn per a explicar-los amb lleis científiques (CE1), la formulació d'hipòtesis i la seua contrastació experimental mitjançant la indagació (CE2) i el maneig segur del material i els espais de laboratori (CE3).

Entre els sabers bàsics es mobilitzen els del bloc de destreses científiques (formulació d'hipòtesis, presa de dades, seguretat) i els del canvi químic: evidències d'una reacció i llei de conservació de la massa. La reacció de referència és:

$$\mathrm{NaHCO_3 + CH_3COOH \to CH_3COONa + H_2O + CO_2}$$

El despreniment de $\mathrm{CO_2}$ permet discutir per què, en un recipient obert, la balança sembla "perdre" massa, mentre que en sistema tancat la massa es conserva: un punt d'ancoratge excel·lent per al raonament i l'ampliació.

b) Seqüència segons els principis del DUA

El DUA (CAST) proposa oferir múltiples vies en tres eixos, presents des del disseny i no com a pedaç posterior.

Principi d'implicació (el perquè). S'obri amb un repte contextualitzat: "Per què un bescuit creix al forn?". S'oferixen opcions d'agrupament (individual, parella o trio) i rols rotatius en la pràctica, de manera que cada estudiant trie un grau d'exposició còmode i assumisca responsabilitat.

Principi de representació (el què). La informació es presenta en diversos formats simultanis: el guió de laboratori en text breu, un pictograma de la seqüència de passos i un vídeo curt de 60 s amb la reacció. El vocabulari clau (reactiu, producte, gas) s'acompanya d'imatge i definició senzilla.

Principi d'acció i expressió (el com). S'admeten distintes formes de demostrar l'aprenentatge: informe escrit, àudio explicant el procediment, esquema retolat o una taula de dades comentada. Tots evidencien el mateix aprenentatge per vies diferents.

c) Mesures d'atenció a la diversitat

Les següents són mesures ordinàries (no requereixen dictamen), coherents amb el DUA ja desplegat:

• TDAH: guió segmentat en passos numerats amb caselles de verificació, temps curts amb feedback freqüent, ubicació pròxima al docent i rol actiu i manipulatiu en la pràctica per a canalitzar l'energia.
• Altes capacitats: tasca de aprofundiment (no més del mateix): dissenyar una variant en sistema tancat amb globus per a "capturar" el gas i quantificar la conservació de massa, i justificar el resultat.
• Dislèxia: textos en font llegible i sense blocs densos, lectura en veu alta compartida, suport de pictogrames i opció de resposta oral en lloc d' escrita.
• Incorporació tardana: glossari visual bilingüe dels termes clau, aparellament amb un company-tutor i admissió de respostes recolzades en dibuix o esquema mentre consolida l'idioma.

d) Avaluació i instruments

L'avaluació és competencial, contínua i formativa. S'avalua amb rúbrica per criteris (formula una hipòtesi, registra dades, interpreta la conservació de la massa, aplica normes de seguretat), dissenyada amb nivells d'assoliment clars perquè el mateix alumnat la use en autoavaluació. Instruments: observació sistemàtica mitjançant llista de verificació durant la pràctica, el producte final en el format triat i una breu diana d'autoavaluació. La rúbrica es comparteix abans de la tasca, de manera que les metes siguen transparents i accessibles per a tots els perfils.

Comentari didàctic

La clau defensable davant un tribunal és que el DUA no és sinònim d'adaptació individual: és un disseny previ que redueix les barreres per a tot el grup, de manera que les mesures específiques per alumne es minimitzen perquè l'activitat ja naix flexible. Això s'empara en la LOMLOE (Ley Orgánica 3/2020) i en el RD 217/2022, que situen la personalització de l'aprenentatge i el DUA com a principis del disseny curricular, dins d'un enfocament inclusiu.

La proposta és transferible a altres continguts de la matèria (dissolucions, lleis dels gasos, circuits) sense canviar l'arquitectura: un repte motivador, informació en diversos formats, diverses vies d'expressió i una rúbrica compartida. Convé ser honest sobre els seus límits: el DUA exigeix temps de preparació i material addicional, i no substitueix les adaptacions significatives quan el dictamen les prescriu. Presentar aquesta tensió amb realisme, i no com a fórmula infal·lible, reforça la solidesa pedagògica de la resposta.